Lyrics of Ara - Obrint Pas

Ara (original)

Quan la ràbia és qui guia els meus passos i
La incertesa desfà caminars l’esperança sembla
Enderrocar-se darrere dels dies de lluita i asfalt
Quan el gris és l'únic color que dibuixa i omple
Futurs immediats és el pànic, l’olor a dolor el
Que et sembla sentir, el que et sembla palpar
No, no pot ser, quan de temps haurem d’esperar més
No, no pots més i saps que tot depèn de tu mateix
Quan la pluja transforma els paisatges i la foscor
Engoleix els teus mars les mirades semblen no
Trobar-se perdudes als límits on hem arribat
I quan corres i crides al vent i les llàgrimes
Omplen de fred els estels és la ràbia, l’odi i
La tristesa les que et fan sentir tantes
Voltes rebel…
No, no pot ser…

(translation)

When anger is what guides my steps and
Uncertainty unravels hope
Demolish yourself behind the days of fighting and asphalt
When gray is the only color you draw and fill
The immediate future is panic, the smell of pain
What you seem to feel, what you seem to feel
No, it can't be, when we have to wait longer
No, you can't do it anymore and you know it's all up to you
When rain transforms landscapes and darkness
Swallow your seas the looks seem no
Finding ourselves lost in the limits we have reached
And when you run and scream in the wind and tears
The stars are filled with cold, anger, hatred and
The sadness that makes you feel so much
Rebellious times
No, it can't be