| Tot és tranquil sota el cel blau, tot és serenitat i pau, |
| ningú no fa cap moviment: quin avorriment! |
| Tothom ben quiet, com esperant que passi alguna cosa gran; |
| però l'únic que sembla que es mou és el temps i prou. |
| No s’intueix pas, de moment, cap solució a l’ensopiment; |
| si no hi ha algun invent genial, tot seguirà igual. |
| A mi tampoc no se m’acut per ara res en absolut. |
| Per passar-nos-ho una mica bé, què podriem fer? |
| Pecats que fa la xona, nostre senyor els perdona |
| i dels pecats del piu, nostre senyor se’n riu. |
| Perquè algun lleure hi deu haver que sigui entretingut i amè, |
| senzill de fer i ben divertit per treure’ns el neguit. |
| I si algú, ara, d’improvís, veiés la llum, se li acudís, |
| que no s’ho calli ni un instant, que estem aquí esperant. |