| Mira que era fàcil, com bufar i fer ampolles, |
| i vaig equivocar-me en l´ordre del procés. |
| Primer vaig fer ampolles i vaig bufar després. |
| Potser sí que l´alè no em feia olor de roses, |
| però s´ha de ser molt collons de primmirat |
| per una cosa així fotre gent al jutjat. |
| I ara m´han retirat el carnet de conduir. |
| Ara que no tinc res a perdre agafaré un bon gat, |
| a veure si així també em retiren el d´identitat. |
| Van sortir de sobte vora la carretera, |
| em fan fotre un espant que hauria de ser al revés, |
| haurien d´estar agraïts que no els atropellés. |
| Com que de passada em van posar una multa, |
| vaig decidir fer aquesta cançó, |
| vejam si ho recupero amb els drets d´autor. |
| I això va passar un dissabte que, |
| justament el dilluns següent havia promès deixar la beguda definitivament, |
| aconsellat pel meu pare, el metge, el planxista ben decidit; |
| però ara m´ho diu un «tricorni»: |
| -Posa´m un vi, que me n´he desdit! |