| L’infern és buit, tots els dimonis són aquí: |
| l’esfera gira, encesa, la ràbia del desig, |
| i el ritu dels ancestres transforma l’aigua en vi, |
| i l'ànima en la carn rostida pel capritx |
| del monstre berg i abstracte que regna aquests serralls. |
| L’infern és ple de pólvora, d’humans folls que recorden |
| les gestes dels seus ídols ressuscitant els balls |
| caiguts dels cims gegants, amb nans i amb dracs que acorden |
| llurs veus i moviments a ritme de la plaça. |
| La plaça és plena d'àngels, centaures, turcs i dol, |
| que explota en el tabal, trencant a cops de maça, |
| quan mor el mar d’orgies de l'últim tirabol. |
| I una àliga somriu, al niu del quer més alt, |
| flairant el fum que acobla els déus del bé i del mal. |