| Deixa-la, Toni, deixa-la!
|
| No veus que no et convé?
|
| Ningú mereix que et perdis tot el que t’estàs perdent
|
| Quan vegis que està ben adormida
|
| Aparta-li els cabells del front per fer un últim petó
|
| I ajusta la porta sabent que estàs fent el millor
|
| Allunya’t, com s’allunya la marea
|
| Quan despulla lentament les roques del penya-segat
|
| I, sense mirar enrere, Toni, deixa-la
|
| Deixa-la, Toni, deixa-la!
|
| Escolta’ns bé i aprèn!
|
| Ningú mereix que et perdis tot el que t’estàs perdent
|
| Ja veuràs que quan s’inflin les veles
|
| Com un vell amic, el vent, t’acariciarà la pell
|
| Mentre a terra es va fonent, Toni, tot el que et reté
|
| No sents les onades que et reclamen?
|
| No veus que et guia el cel constel·lació a constel·lació?
|
| Acosta’t a la barca, rema i deixa-la
|
| Vine, Toni, vine!
|
| Ningú canta tan bé!
|
| Ningú mereix que et perdis tot el que t’estàs perdent
|
| Tornaràs a sentir sal a les venes
|
| I en llevar-te en algun port, qui sap, potser et preguntaràs
|
| A qui pertany el nom que decora el teu braç
|
| Creu-nos, Toni, l’aigua encara és fresca
|
| I el sol segueix sortint cada matí a l’horitzó
|
| Serà més fàcil del que et penses, deixa-la
|
| Deixa-la, Toni, deixa-la!
|
| Inventa’t un món nou i deixa-ho tot a terra
|
| Que, amb la vida, ja en tens prou
|
| Deixa-la, Toni, deixa-la!
|
| Fes el favor d’estar content
|
| Que, per somriure fent-nos vells
|
| La vida és suficient |